FINS QUAN SERVÈIS SOCIALS ABUSAREU DE LA NOSTRA PACIENCIA? (Ciceró)

La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres es va reunir, divendres, amb tres Directius de Serveis Socials de l’Ajuntament de Figueres: La persona de confiança del Regidor de serveis socials, El Sr. Director de serveis Socials, i la Sra. Coordinadora de Serveis Socials. A continuació ens expliquen el missatge que l’Equip Directiu els hi va traslladar.

1.Es queixa, la Direcció de Serveis Socials, que la Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres els hi enviava massa escrits entrats per registre, instant-los a actuar amb urgència i que això comportava que ja no s’ho prenguessin seriosament perquè, segons els hi van dir, passava com el conte del llop… Es pregunta, i es tem aquesta entitat, si aquestes paraules, volien dir que no atendrien, deguda i professionalment, la gent amb vulnerabilitat econòmica que presenta aquesta entitat.

URGÈNCIES PRESENTADES AL MES DE GENER.

A continuació, anomenen alguns dels últims casos, que la Taula Energètica els hi ha enviat, a serveis socials, aquest mes de gener per carta, i prèviament per e-mail, per considerar-los molt urgent, i que segons paraules de l’equip Directiu de Serveis socials no ho era:

a)Que una família amb una dona embarassada i dues criatures estava vivint en un pis que, pertany a habitatge de la Generalitat, sense condicions, patint fred extrem, amb unes temperatures de set graus, amb finestres que no tancaven, goteres de la pluja, persianes trencades, fongs a les parets, escalfador d’aigua massa petit que no donava per poder-se dutxar amb aigua calenta… i sense cap estufa per escalfar-se.

b)Que un malalt oncològic vivia en un pis sense aigua, gas ni llum ni recursos per comprar medecines.

c)Que un malalt mental estava dormint al carrer passant fred, sense roba d’hivern, i sense medecines.

d)Que una senyora divorciada no podia entrar a viure a casa seva perquè durant un any li havien okupat i destrossat la casa, així com la instal·lació elèctrica, i que necessitava tenir electricitat per poder tornar-hi a viure.

e)Que una noia jove, amb problemes mentals, que va intentar suïcidar-se i que encara està convalescent d’aquest intent, estava vivint al carrer, sense medicar-se.., i que, aquesta entitat, la va acompanyar a serveis socials i els hi va enviar una carta urgent. Serveis socials la va col·locar en una pensió, però a causa del seu comportament, va ser expulsada pel propietari, i que llavors serveis socials la va allotjar en un pis alberg on només s’hi pot estar de nits i s’ha de sortir-ne a les 9 del matí. La noia ja no hi va voler anar, va desaparèixer i està en parador desconegut.

2-Que partint d’un punt de vista totalment d’ideologia neoliberal, l’equip Directiu de serveis socials va comentar a la Taula Energètica que consideraven que tota persona tenia la seva pròpia responsabilitat, tant dels problemes que li passaven, com de la manera de solucionar-los, o sigui que no compatia a l’administració resoldre-li les seves dificultats. En resum: la víctima es converteix en culpable de la seva pobresa i de la seva desgràcia.

3-La Direcció de Serveis Socials va proposar, a la Taula Energètica que, per poder millorar la feina d’aquesta entitat, s’organitzessin com una associació, a la qual l’administració podria subvencionar amb diners públics, i que amb aquells diners podrien ocupar-se d’adquirir pisos per llogar.., O sigui convertir-se en una altra espècie d’ONG TALLERS.

La Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres es van quedar perplexos davant d’aquesta sol·licitud i es pregunten si pretenien comprar el seu silenci i finalitzar la seva lluita social amb una subvenció. Volen reivindicar el seu ideari que és: Denunciar tota injustícia, maltractament, desigualtat i discriminació infringit cap a qualsevol ésser humà, que mai abandonaran els seus principis basats amb la llibertat d’expressió, la denúncia contra qualsevol acció de mala praxis o de negligència i el seu desig d’acabar amb els greuges socials que pateixen molts ciutadans de Figueres que estan vivint en la pobresa més absoluta, que no es deuen ni a cap partit, ni a cap institució i que la seva única bandera és la d’intentar aconseguir una vida digna per a tothom del municipi, que sota cap concepte els silenciaran, perquè s’han convertit en la veu dels SENSE VEU.

A més a més, La Taula Energètica, indica que estan en contra de les ONGS, que viuen gràcies als més desfavorits, cobrant prestacions de l’estat, o sigui dels contribuents, i que aquest fet comporta que hi hagi una complicitat entre ONGS i governs, perquè es pregunten quan s’ha vist alguna vegada una manifestació executada per una ONG contra les mala praxis de l’administració. Qui mossega la mà del qui li dóna de menjar? A més, els ciutadans no voten les institucions benèfiques que acaben sempre lucrant-se a costa de les desgràcies dels més vulnerables, sinó als partits polítics, màxims i únics responsables, per tal, d’aconseguir un benestar pels ciutadans.

4.La Taula Energètica, comenta que, en aquesta reunió, la Direcció de Serveis Socials va fer èmfasi en aclarir que les accions que es prenien venien donades per ordres de la Direcció, cosa que evidentment ja sabien. La política que s’ha portat fins ara a l’Ajuntament de Figueres està basada en l’ideari més ranci del sistema capitalista i totalment apartada de qualsevol sensibilització o empatia cap a les classes més desfavorides. Diuen que ja seria hora de canviar l’equip directiu de serveis socials. Fa massa anys que sempre són els mateixos. S’imposa un canvi.

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.

Límits a la massificació turística

A Catalunya i especialment a la seva capital, Barcelona, el turisme no deixa de créixer. La incorporació del baix cost, principalment en el transport aeri, va disparar el nombre de visites a nivell mundial, a les capitals europees i Barcelona no n’és cap excepció.

El discurs imperant fins fa ben poc era que a més turisme, més llocs de feina i per tant millors condicions de vida per a la població receptora de visitants. La irrupció a l’Ajuntament de Barcelona de BComú, o Guanyem Badalona i la CUP a altres ajuntaments catalans ha trencat aquest dogma.

Han estat els municipis, que són qui pateix la vessant més nociva de la massificació turística qui han començat a teixir xarxa a nivell europeu. Barcelona lidera la idea de passar de la simple promoció a la governança d’un turisme que ocupa i degrada l’espai públic, tot sovint, amb poc retorn per a la població resident.

A l’equació s’han incorporat els costos socials i la depredació d’espai públic que genera la massificació turística, les condicions laborals del sector i l’obertura dels espais de debat sobre el futur del turisme a totes les seves parts implicades: operadors, sindicats i veïnat.

Per fer front al turisme més agressiu que genera beneficis a curt plaç però que no es sosté en el temps cal abordar com s’assegura la qualitat dels llocs de treball i la convivència amb les persones que viuen al territori visitat.

La limitació ha de venir d’augmentar les despeses dels operadors turístics i la indústria al seu voltant. La primera mesura és augmentar la taxa turística, de forma proporcional al cost de la pernoctació i que aquesta sigui gestionada 100% pel municipi. Cal potenciar aquells qui residiran durant més dies a un mateix lloc, mentre es desincentiven les visites de menys de 24h, les que més ocupen i degraden espai i recursos públics sense generar cap retorn. En el cas de Barcelona cal tancar la ciutat als autocars dièsel i fomentar i invertir en la xarxa de transport públic.

Un altre escletxa de regulació del turisme oberta des de Barcelona és el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) pendent d’aprobar durant aquest mes de gener. El PEUAT és una eina potent de regulació de les places per allotjar turistes a la ciutat davant la barra lliure de la qual ha gaudit el sector fins a dia d’avui i que es va aturar amb la moratòria aprovada fa un any per BComú.

La primera aportació del PEUAT és la incorporació del concepte de decreixement a les zones més saturades com són el Districte de Ciutat Vella o barris de l’Eixample, Gràcia, Sants-Montjuïc i Sant Martí.

El PEUAT busca protegir el dret a l’habitatge i per tant evitar que edificis destinats a habitatges acabin formant part del parc d’allotjaments turístics de la ciutat i per a això hi ha diferents clàusules que contempla el pla com poden ser les distàncies mínimes entre hotels, la impossibilitat d’ampliar els Habitatges d’Ús Turístics (HUTs) a tota la ciutat, que a la Zona 1 hi hagi un decreixement natural o que a la Zona 2 tingui creixement 0 en places turístiques.

La mobilització de veïns i veïnes és necessària per defensar els barris, denunciar els especuladors i exigir mides enèrgiques i contundents per defensar el dret a un habitatge digne que eviti que s’hagin d’abandonar els barris.

19 de gener de 2017
LA AURORA

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.