HABITATGES NO DIGNES ENTREGATS PER LA GENERALITAT I L’AJUNTAMENT DE FIGUERES ALS CIUTADANS AMB VULNERABILITAT ECONÒMICA

Ens estem trobant amb cases entregades per Habitatge de la Generalitat i per l’ajuntament de Figueres, que no reuneixen les condicions requerides per la legislació vigent d’habitatge quant a nombre d’habitacions, estat de conservació, manca d’aïllament que produeixen humitats que perjudiquen la salut, escala de veïns per accedir-hi, etc. En un d’ells que coneixement, i que en parlarem un altre dia, no hi ha electricitat a l’escala!!! i la família ha de pujar varis pisos sense llum i amb uns graons trencats…. Us imagineu què passaria en cas d’un incendi? Hi podria haver una massacre. De qui seria la responsabilitat? Així mateix, voldríem denunciar l’estat lamentable en el qual es troben molts pisos que cedeixen els bancs a la Generalitat, ja que els que estan en millors condicions se’ls queden ells per vendre’ls.

Però, avui ens centrem, tan sols, en un pis de 44,52 metres i d’una sola habitació, que va ser entregat per la Generalitat, ara fa 8 anys, a una senyora (en aquell moment soltera) per viure-hi ella sola, i que en aquells moments li va ser de molta utilitat, però que, posteriorment, aquesta senyora es va casar i va tenir tres fills, i s’ha trobat que aquest pis ja els era totalment inadequat per poder viure-hi ella i la seva família. Ens trobem, amb la incongruència, que una família que viu en una vivenda de l’administració, que hauria de ser un exemple a seguir de la normativa de les lleis d’habitatge, visquin fora de normatives tots 5 membres (la parella i tres fills) hacinats en una sola habitació de 8,87 metres quadrats. De fet, ens trobem que totes les altres vivendes de l’escala d’igual espai, tenen una cèdula d’habitabilitat que tant sols permet un màxim de tres persones per pis, una parella i un nen que poden dormir a la mateixa habitació S’ha escrit diverses cartes a l’ajuntament de Figueres, aquesta família s’ha adreçat a Habitatge i a serveis socials, per demanar una altra vivenda que compleixi amb les normatives corresponents, o sigui un pis de tres habitacions: Una pels pares, una pels dos nens i una per a la nena. Habitatge al·lega que no tenen pisos a Figueres, i serveis socials comenten que aquest assumpte no els hi pertoca a ells, sinó a la Generalitat, però, tanmateix, els ajuntaments tenen la responsabilitat de tenir un parc de pisos de lloguer social i de responsabilitzar-se que els veïns del municipi visquin en condicions legals i dignes i ens preguntem com és que el nostre ajuntament, encara avui dia està tan mancada d’habitatges i no n’hagi adquirit cap. Amb què es gasta els diners?

El decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat diu a l’article 4.1 amb la finalitat de determinar l’existència dels supòsits de sobre ocupació que preveu la Llei del dret a l’habitatge, que es fixa el nombre màxim d’ocupants per habitatge en funció del nombre d’habitacions i de la superfície d’aquestes, amb aplicació dels paràmetres següents:

1 persona per habitació ≥ 5 m² =

2 persones per habitació ≥ 8 m²

3 persones per habitació ≥ 12 m²

5 persones per habitació     20 m2

L’ENTITAT D’HABITATGE DE BARCELONA 500 X 20 COMENTA UN CAS :

Una família va rebre un pis d’emergència habitacional després de la lluita de l’Associació 500×20 per una alternativa al desnonament que tenia pendent.

Aquesta família té 4 membres, parella i dos fills, i va rebre un pis d’emergència social aquest 2014. L’habitatge en qüestió té 44,92 m2. Crèiem que aquella família no podia viure en aquell espai on dormien tots 4 en una habitació de 11,45 m2.

Vàrem presentar una pregunta a l’Oficina d’Habitatge del Districte i la resposta va ser la següent.

RESPOSTA:

Segons el tècnic del servei ara va en funció del nombre d’habitacions i dels metres quadrats d’aquestes. En el cas exposat caldria un pis de dues habitacions que tinguin entre 8 i 12 metres quadrats cadascuna d’elles (serien habitaciones dobles), o bé 3 habitacions on una d’elles tingui entre 8 i 12 metres quadrats (doble), i les altres dues tinguin, com a mínim, entre 5 i 8 metres quadrats (individuals). Si el pis no tingués habitacions, es considera que hi poden viure 2 persones. Normalment la cèdula d’habitabilitat marca el nombre de persones màxim que pot tenir un pis.

L’administració té l’obligació de cumplir les normes establertes per la llei d’habitatge i d’entregar pisos on s’hi pugui viure en condicions de confort, saludables i de legalitat i per això els ciutadans tenim el dret i el deure de controlar la gestió que fan.

 

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.

SENTENCIA SOBRE LAS CLÁUSULAS TIERRA

La sentencia europea sobre nulidad de las cláusulas suelo ha dado la vuelta a la práctica de las entidades financieras como un calcetín. La mayoría solo ha devuelto lo cobrado de más por estas cláusulas abusivas desde el 9 de mayo de 2013, la fecha que había fijado el Tribunal Supremo. Con la justificación de “cosa juzgada” habían dado carpetazo a las reclamaciones de sus clientes que ahora tendrán que considerar para hacer cumplir la sentencia europea.

Sería raro pero a estas alturas, puedes tener una cláusula suelo y no saberlo. O saberlo y estar muy confundido con cómo reclamar. Te damos las principales pistas aunque la maraña judicial se irá resolviendo en los próximos días.

¿Qué es una cláusula suelo?

Una cláusula suelo es un condicionante que incluían los bancos en los créditos hipotecarios de tipo variable, esto es, los que se vinculaban al Euríbor, al IRPH u otro indicador. El requerimiento obligaba al cliente a abonar un tipo de interés mínimo independientemente de la evolución de la referencia. Este mínimo (suelo) hizo que cuando el Euríbor se desplomó miles de hipotecados siguieran pagando altos intereses al banco.

¿Por qué son ilegales?

La cláusula en sí misma es legal. Lo que es ilegal es no haber informado adecuadamente al cliente de que el contrato la contenía y de lo que conllevaba. El papel del notario y del registrador no ha estado exento de polémica en este caso, ya que deberían haber verificado que el hipotecado entendía esta letra pequeña que contenía el contrato.

Además, si se incluía una cláusula suelo debería también haberse fijado un techo “no abusivo”.  Pero los bancos llegaron a poner topes del 12% de interés, un nivel nunca visto.

¿Y qué supone que sea ilegal?

Si es ilegal, se anula a todos los efectos, como recuerda el tribunal europeo, por lo que “debe restablecerse la situación en la que se encontraría el consumidor de no haber existido dicha cláusula”. Es decir, esa cláusula nunca sucedió así que debe devolverse el dinero cobrado demás desde el inicio del contrato de la hipoteca.

¿Cómo puedo saber ahora si la tengo?

Si lo que paga al mes por su hipoteca no ha caído de forma abultada desde 2008, desconfíe. Desde ese año (en el que el Euríbor marcó su punto más alto en la media anual), el indicador no ha dejado de caer, hasta el punto que desde febrero de 2016 cotiza en negativo.

Entonces, si desde 2010 (aproximadamente) su cuota se ha estancado y paga siempre lo mismo tiene motivos para sospechar y toca revisar la escritura del préstamo. Si la ha perdido, puede solicitar una copia en el banco o en la notaría.

Una vez que tiene la escritura en sus manos, busque las típicas palabras con las que la banca escondía este tipo de cláusulas. Su sitio está en los apartados bautizados como “tipos de interés del préstamo” y bajo expresiones del tipo “límite de variabilidad de intereses”, “interés mínimo” o “límites a la aplicación del interés variable o incluso la tenebrosa terminología “túnel hipotecario”. También puede expresarse con una fórmula: “el tipo de interés pactado no podrá ser superior a X ni inferior a X”.

El banco del que eres cliente también te da pistas

No todos los bancos introdujeron estas cláusulas, ni tampoco las ofrecieron con la misma opacidad a sus clientes. Si tu hipoteca está contratada con BBVA, Banco Popular, Liberbank, Banco Sabadell, Caixabank o Bankia, hay más posibilidades de que se introdujera alguna de estas cláusulas, al menos antes de 2012. Supuestamente Santander y Bankinter no las usaron pero lo mejor es repasar la escritura y salir de dudas.

¿Cómo calculo lo que me han cobrado de más?

El método más sencillo para una primera aproximación, es utilizar una de las múltiples calculadoras que ofrecen los propios bancos o la patronal hipotecaria. Introduce tus datos  en el simulador y al menos sabrás si la cuota que pagas a día de hoy se aproxima a la última que te ha pasado el banco. No podrás hacer un ejercicio retroactivo pero ya tendrás una pista de si no hay concordancia.

En el portal financiero  HelpmyCash tienen un simulador que sí hace el ejercicio completo de ver lo que te han podido cobrar de más todos estos años. Pero ojo, esto solo es una aproximación sin valor legal. Debes ir a tu banco a repasarlo o con tu asesor legal.

¿Cómo afecta a quienes están en los tribunales?

“Depende mucho de cómo se ha prestado el procedimiento”. señala Javier Gómez, socio de Pi y Boluda y miembro fundador de la red de Abafi. Gómez explica que hay muchos casos recurridos en los que las audiencias provinciales han esperado a dictar sentencia a que se diera este fallo del tribunal europeo, por lo que empezaran a dictarse fallos a partir de ahora. Si lo que se pidió es solo la nulidad desde 2013, lo previsible es que el juzgado le dé la razón únicamente para este periodo, explica el abogado.

¿Qué hacer si ya hay sentencia en mi caso y solo me devuelven el dinero desde 2013?

En este caso, Gómez señala que “es cosa juzgada” y ante esta situación no cabe recurso. El fallo de la justicia europea no se puede meter en cosas ya juzgadas, explica, porque iría en contra de la estabilidad del Derecho. Marcelo Tamargo, abogado fundador de Espacio Legal, señala que puede abrirse una vía que sería la de pedir responsabilidad a la Administración de justicia. Esto sería un proceso administrativo en el que se tendría que analizar si la sentencia del Supremo fue en contra del Derecho europeo y por tanto, perjudicó a los hipotecados.

¿Cómo me afecta si he firmado un acuerdo con el banco?

En principio, los acuerdos con el banco suelen conllevar una cláusula que señala que el cliente renuncia a emprender acciones judiciales, por lo que en principio habría poca maniobra posible. “Habría que mirar caso por caso”, señala Gómez y apunta que “podría estudiarse la nulidad del acuerdo en el caso de que el cliente hubiera sido engañado para firmarlo”.

¿Me afecta el fallo si no he iniciado acciones judiciales?

La sentencia europea allana el camino para emprender acciones judiciales porque está por encima del Supremo. Por tanto, ahora si se declara la nulidad de la cláusula suelo de una hipoteca no estaría el límite temporal de 2013, sino que se devolvería desde la firma del contrato. “Esto quiere decir que van a recuperar todo el dinero cobrado de más”, apunta Tamargo, que añade que esperan que a partir de ahora “las aguas vuelvan a su cauce” y los tribunales fallen que se devuelva todo el dinero cobrado de más por las cláusulas suelo y no solo desde 2013 como estaban haciendo ahora muchos tribunales siguiendo la jurisprudencia del Supremo.

¿Puedo ir al banco a reclamar?

Los abogados señalan que un cliente puede primero tener un acercamiento al banco para hacer una reclamación de lo que se le está cobrando y ver cuál es la respuesta que recibe. La respuesta hasta ahora en muchos casos se limitaba a la devolución de lo cobrado de más desde 2013. No esperan que tras esta decisión europea haya devoluciones masivas por parte de la banca, sino que esperan que sea caso por caso.

¿Puedo reclamar si he acabado de pagar mi hipoteca?

Una vez que se haya pagado la hipoteca, los abogados coinciden en que en general el plazo para poder pedir la devolución del dinero cobrado de más son cuatro años. Gómez señala que en este caso nos adentramos en Derecho procesal y que habría que estudiar caso por caso para ver cuándo ya no se pueden tomar acciones legales.

¿Cómo devuelve el dinero el banco?

Si hay acuerdo con el banco fuera de un procedimiento judicial, la forma de devolver el dinero cobrado de más suele ser mediante un recálculo de la hipoteca. En el caso de que sea una sentencia la que falle contra el banco, las entidades suelen ingresar el dinero que se estipule.

¿Cómo pudo el Supremo poner una fecha para devolver el dinero cobrado de más?

El Tribunal Supremo fijó que la fecha de su sentencia (el 9 de mayo de 2013) marcaba el inicio de la ilegalidad de las cláusulas suelo. Y lo hizo porque creía que pagar la factura total supondría desestabilizar el sistema financiero. Es decir, esgrimió razones de seguridad económica nacional para poner límites a la seguridad jurídica. El alto tribunal de la UE le ha dicho en su sentencia que no tiene competencias para hacer eso (ojo, se las arroga a sí mismo) y que si algo es nulo, lo es desde su nacimiento, no con una limitación temporal.

¿Vamos a rescatar a la banca otra vez?

Ha habido múltiples cálculos y fabulaciones sobre lo que aún les queda por pagar a estas entidades. Desde la más conservadora, 3.000 millones de euros, hasta la más dramática, alrededor de 7.000 millones.

Hoy el Banco de España (cuyos datos usaron los abogados de la banca ante el Supremo) ha dado una nueva cifra intermedia: 4.000 millones de euros. Esta cifra se reparte de forma muy desigual entre las seis entidades con más cláusulas suelo.

BBVA ha anunciado que el impacto neto en su beneficio por el pago de estas indemnizaciones será de 404 millones.

Liberbank parece ser la que más va a sufrir, porque no ha hecho los deberes rellenando el colchón y porque es la más pequeña de las afectadas. La bolsa así lo reconoce y la entidad ha perdido más de un 13%.

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.

L’HABITATGE A FIGUERES

Quan escoltem que els “nostres” polítics anomenen Figueres com “ la ciutat dels detalls” ens fa pensar sobre si estem governats per una colla d’ignorants i inútils que ni s’han posat a analitzar què passa realment al municipi que diuen governar, o simplement es tracta d’una colla de vividors sense escrúpols que falsegen una realitat molt allunyada del que ens volen fer creure.

Per no fer tant extens els escrits sobre les mancances a Figueres i la mala praxis d’aquest govern, anirem desgranant, per temes, en vàries vegades, el que passa a la “ciutat dels detalls”

AVUI PARLAREM DE L’HABITATGE SOCIAL INEXISTENT A FIGUERES.

L’ajuntament de Figueres compta, en aquests moments, amb 37 pisos, per a les urgències dels ciutadans, segons dades donades en el dia d’avui.

-UN PIS AL BARRI DEL CULUBRET (AL TERCER PIS)

-SET PISOS DE BANKIA

-DOS PISOS DE LA CAIXA

-UN PIS PER COMPARTIR AMB DONES I AMB CRIATURES DE CARITAS

-TRES PISOS DE L’ENTITAT SERGI

-QUATRE PISOS DE L’ENTITAT ONG TALLERS.

-TRES PISOS DE LA SANTA CREU.

-SETZE PISOS DE LA GENERALITAT.-

(ens diuen que han adquirit més pisos, però no els anomenem, ja que encara no els coneixem)

PIS DEL BARRI DEL CULUBRET: (UN TERCER PIS)

L’escala d’aquesta vivenda està desballestada: Les parets amb esquerdes, les escales esgavellades amb perill de caigudes, però el més important de tot és que no hi ha ELECTRICITAT. Hem comprovat, personalment, que a la “una” del migdia, hora de plena llum solar natural, no és possible pujar les escales sense una alot. Imagineu-vos al vespre! Hi ha un risc important per a les famílies que van a viure-hi, i si ja és una escala perillosa per a uns adults, encara és molt més insegur per als nens i pels pares que hi pugen amb la mainada en braços, el cotxet… els risc de prendre mal es multipliquen. És un tercer pis, i que el nostre diari sàpiga, totes les famílies de serveis socials. que han passat per aquest pis, són parelles amb bebès i mainada.

SEGONS EL DECRET DE LA GENERALITAT 141/2012 SOBRE SEGURETAT EN ELS ESPAIS D’ACCÈS A LES VIVENDES, L’ESTAT D’AQUESTA ESCALA ESTÀ TOTALMENT Prohibit PER AQUESTA LLEI.

Comentem alguns punts d’aquest article 141/2012.

-“Els espais d’accés de l’edifici que el conté ha de tenir un sistema elèctric d’il·luminació de manera que quan s’hi transiti puguin quedar il·luminats. (apartat 2.3 sobre les condicions mínimes d’habitabilitat.

-Escales:” El nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques de les escales han de respectar les exigències bàsiques de la regulació específica de seguretat en cas d’incendi i de seguretat d’utilització i accessibilitat dels edificis d’habitatges que determina la normativa vigent”

-En els casos en què la utilització de l’Habitatge comporti un perill per a la seguretat o la salut de les persones… L’administració competent pot declarar inhabitable l’edifici afectat. L’administració ha d’adoptar les mesures d’intervenció establertes per aquest títol que siguin més adequades”(llei 18/2007 article 33)

-S’ha de garantir que els habitatges i els elements comuns dels edificis de què formen part compleixin els requisits de qualitat pertinents:

-“Tota edificació fixa destinada a residir-hi persones físiques o emprada amb aquest fi, inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble en què està situat i els annexos que hi són vinculats, si té acreditat el compliment de les condicions d’habitabilitat que fixa aquesta llei i la normativa que la desplegui i compleix la funció social d’aportar a les persones que hi resideixen l’espai, les instal·lacions els mitjans materials necessaris per a satisfer llurs necessites”

-“Les mancances respecte a les condicions exigibles comporten l’adopció de mesures correctores, que poden arribar, en situacions extremes de manca de seguretat per a les persones, al desallotjament i la clausura…”

Evidentment, l’Ajuntament no compleix, EN ABSOLUT, amb la LLEI DE SEGURETAT DE L’HABITATGE dictaminada per la Generalitat.

En total, en aquests moments, tenim a Figueres 37 pisos per a una població de 45.000 habitants, i tant sols un pertany a l’ajuntament, el del Culubret, D’altres corresponen a entitats privades que fan d’intermediàries, i reben els beneficis i prestacions corresponents, la qual cosa comporta unes despeses afegides i més poca transparència.

Com cap govern de l’ajuntament no s’ha ocupat de procurar pisos per lloguers socials, Serveis Socials es troben que, quan es produeix un desnonament, no saben què fer, encara que portin mesos coneixent el cas, senzillament perquè el govern no ha posat recursos per aquestes situacions, llavors, les famílies són allotjades provisionalment en una pensió, on ha arribat el cas que, amb famílies més nombroses, les que ocupen (tres habitacions) l’ajuntament hagi arribat a pagar mensualment la quantitat d’uns 3.600 euros aproximats tan sols per a una família, i si hi afegim els aliments preparats que l’ajuntament encarrega a l’entitat Altem, ja que en una pensió no poden cuinar, i coneixent les dades del que els costava aquesta entitat a l’ajuntament, a l’agost del 2015, i no afegint-hi cap augment: Resultava a cinc euros per dinar i cinc euros per sopar per persona, o sigui 10 euros persona/dia i que si ho multipliquem per una família de 7 membres dóna un total de 70 euros diaris de menjar, que multiplicat per 30 dies dóna un total de 2.100 euros, i que sumat als 3.600 euros de pensió dóna una quantitat d’uns 5.700 euros al mes, que l’ajuntament pagava per a una sola família. Això, ho considerem una malversació de fons públics

Un dels pisos que l’ajuntament tenen llogat a l’ONG tallers, de quatre habitacions, per a persones amb alguna malaltia, i amb vulnerabilitat econòmica, els costa al consistori la quantitat de 375 euros per persona al mes, i si comptem que hi ha 9 persones al pis (encara que 4 dormen juntes a la mateixa habitació) dóna un total de 3.375 euros al mes. A més, tot i ser un pis per a persones malaltes, no té ascensor.

Llavors si sumem, tan sols aquests dues partides de les moltes despeses que fa l’ajuntament sense cap tipus de fonament racional, ens trobem que aquest consistori, podria haver adquirit, amb aquestes quantitats, Molts pisos de lloguer per afavorir les famílies, sense comptar als nombrós pisos buits de bancs que hi ha al municipi (uns 400 aproximadament) que haurien d’haver multat i tenir-los per a la gent necessitada d’habitatge.

Considerem que l’ajuntament està fent una política totalment negligent dels diners públics. No podem dir el perquè (encara que tothom pot pensar el que vulgui) prefereix llançar uns diners en pensions i entitats privades, en comptes d’utilitzar-los per adquirir vivendes al seu nom, gestionades pel propi ajuntament i sense traspassar competències a tercers, i amb això aconseguiria:

-Tenir vivendes dignes per a les famílies que ho necessitessin amb un lloguer social.

-Acabar amb la tensió i la incertesa de les persones que estan a punt de quedar-se al carrer o que ja hi estan.

-Portar una bona gestió dels diners públics.

-Rebaixar costos.

-Afavorir la vida de les famílies que podrien estar a les seves llars, amb intimitat, amb els nens jugant tranquil·lament, cuinant els seus propis aliments, menjant-còmodament asseguts en una taula, en comptes d’estar tancats en una habitació una parella amb dues criatures, les quals no poden jugar ni moure’s i havent de menjar els aliments cuinats asseguts a sobre del llit. També facilitarien el treball dels Serveis Socials que no tenen cap culpa de la mala gestió dels polítics.

La manca d’una bona gestió honesta i professional de l’ajuntament pot portar a situacions dramàtiques com la que li va passar la setmana passada a una dona, que s’havia quedat puntualment sense habitatge i que serveis socials la va allotjar en un pis, sense condicions, només adreçats a homes transeünts, amb greus problemes socials, on tan sols podia passar-hi les nits i hi havia de sortir-ne al matí obligatòriament i passar-se tot el dia al carrer. Aquesta dona que estava desesperada per tot el que li havia passat i que ja havia anat d’urgències aquella nit a l’hospital per trobar-se molt malament, en rebre la notícia negativa de la seva treballadora social d’allotjar-la en un altre lloc, en sortir de l’entrevista, es va ensorrar i va caure a terra. Una ambulància la va portar a l’Hospital. És un dany col·lateral d’una política de mala gestió, desídia i negligència de l’ajuntament.

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.