EL RESULTAT DELS ATEMPTATS DE BARCELONA

Els ciutadans de Catalunya ens hem quedat totalment trasbalsats i horroritzats arran dels atemptats de Barcelona i de Cambrils. Ens sembla insòlit i terrible que el nostre país, o a Europa en general, hi puguin succeir actes tan tràgics i violents, però que tanmateix, hem normalitzat que passin en altres llocs més allunyats: l’Irak, l’Afganistant, Líbia, Palestina, l’Àfrica negra…A Síria fa tant sols uns dies que van haver-hi 60 morts en un atac contra un autocar amb nens… No som conscients que tots estem involucrats en una guerra promoguda pels interessos d’unes potències i que per aquest motiu estem tots exposats a qualsevol agressió: Són els anomanats danys col.laterals.

La memòria és feble, perquè tots hauríem de recordar que els Estats Units van finançar els talibans i així va sorgir l’extremisme islàmic. La família de Bin Laden era un gran amic i col.laborador de negocis petrolers i armamentístics de l’èlit empresarial i política dels EE.UU.

L’Any 2003, Bush, Blair i Aznar, amb el vistiplau de les grans potències econòmiques occidentals, van decidir acabar amb l’autonomia i llibertat dels països de l’Orient Mitjà per aconseguir apoderar-se del seu petroli i recursos i hi van iniciar una guerra atroç per destruir-los. El primer genocidi dels quals va començar per l’Irak

La necessitat de fer-se amb els recursos naturals del planeta, ha portat als països d’occident a una carrera desenfrenada del terror, en la qual han assassinat a milions de ciutadans, n’han obligat a exiliar-se a centenars de milers, han destruït les seves infraestructures i habitatges, han extorsionat tots els seus bens i han convertit els seus països en uns llocs impossibles de poder viure-hi. Els yihadistes no són més que una eina de control per part d’aquestes èlites, que són financiats per Els EEUU, Gran Bretanya, Aràbia Saudi, França i Israel…

Sembrar el terror a Europa és una arma de doble fil: per un costat es financien els terroristes, i per l’altra es van reduint les llibertats dels estats occidentals: Es realitza un major control, més prohibicions, augmenten les despeses armamentístiques i de repressió, s’acaba l’estat de benestar… Mentrestant, continuen bomberdejant els països àrabs provocant la misèria, el caos, la mort i l’exili de centenars de milers de persones amb un silenci còmplice dels ciutadans d’occident, que no els és possible poder sentir la mateixa empatia, indignació i terror amb aquelles “altres” víctimes tant “llunyanes” i “diferents” de les seves. El poder ha sabut deshumanitzar-les perquè nosaltres aconseguim assimilar tot aquest extermini i horror.

Si els grans poders vulguessin acabar amb el terrorisme, deixarien de vendre armament a l’Aràbia Saudí i Catar, països que subvencionen als yihadistes, i de bomberdejar i destruir a tots els països esmentats pel seu petroli…., però en lloc d’analitzar les causes d’aquests atemptats i dels interessos de qui els promouen, tenim tots els mitjans de comunicació, que d’acord amb els interessos dels governs, debaten tan sols sobre el “terrorisme” i l’Islam, com si les guerres les promoguessin les diferents visions de la religió i no els caps que mouen els fils dels grans poders i interessos econòmics que són els estrategues del VERITABLE TERRORISME. Quan menys informació i coneixement tingui la ciutadanis sobre el tema, millor. assumirà els seus objectius: Promoure pors, ràbies, divisions, racismes i acceptació d’un estat policial.

Seguint en aquesta línea, voldria ressaltar les paraules del President de la Generalitat Sr. Puigdemonttar, que, servint-se dels sentiments obtinguts en aquests atemptats de Barcelona, va voler deixar palès que, en una futura Catalunya independent, el país necessitaria d’un exèrcit per combatre el yihaidisme. O sigui, que en un hipotètic estat català es dedicaria una important partida pressupuestària per a la compra d’armament: tancs, avions, granades, fusells, obusos, bombes… i la formació d’un exèrcit entrenat per combatre uns “quants extremistes” que lluiten amb una o dues furgonetes, unes quantes bombones de butà, etc. com a armes. Se suposa que serà Israel, tal com fa ja actualment amb els mossos d’esquadra, qui es dedicarà a entrenar, en les tècniques de guerra, a l’exèrcit català. Tot plegat representaria un negoci desorbitant i suculent per a quantitat de càrrecs, subcàrrecs, coneguts, etc. de l’administració del moment.

El panorama és aquest. Es pot canviar? No, amb l’actual generació.

D.E.P. Que Descansi en Pau la intel·ligència i l’observació del poble català. Resem una oració per a la seva ànima.

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.