FAIG UNA CRIDA a la INSUBMISSIÓ i A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL contra tota marginació, humiliació i violència dels poders establerts contra el més vulnerables, així contra tota manipulació dels partits polítics cap als ciutadans INSUBMISSIÓ AL SISTEMA ESCOLAR! PROU NENS VÍCTIMES DEL SISTEMA. PROU PARTITS POLÍTICS ALIENATS AMB EL SISTEMA ECONÒMIC I QUE PERMETEN LES DESIGUALTATS SOCIALS DELS NENS!

Al setembre, arriba el temible retorn dels nens a les institucions escolars pels qui no tenen recursos econòmics, ja que tornaran a reviure el calvari dels altres anys anteriors en sofrir les humiliacions i maltractaments que rebran de les escoles i instituts en ser considerats ciutadans de segona categoria.

Trobo escandalós que els docents acatin amb SERVILISME i SUBMISSIÓ les desigualtats i marginacions originades per les retallades i la mala gestió de la Generalitat de Catalunya en Educació. El nens són segregats, per classes socials, des que comencen l’escolarització: nens amb llibres i nens sense, nens amb material i nens sense, nens que assisteixen a les sortides escolars i nens que no hi poden anar i que s’hauran de quedar sols a casa seva amb tota la desolació, humiliació i manca d’oportunitats que els comporta.. Tot plegat, els portarà cap el fracás esolar i els convertirà en futurs ciutadans de risc.

Hem parlat any, darrere any, com entitat de la Taula Energètica i d’Habitatge de Figueres amb els Directors d’escoles i instituts de Figueres, que per cert, la majoria de vegades, ens han tractat com uns intrusos que envaïem el seu feu…, amb els inspectors i amb tots els partits polítics de Figueres de cara a aconseguir una igualtat en l’educació, però ens hen trobat amb la negativa de tots per a solucionar-ho: P.P., CIU, així com E.R.C. que ens va dir que la educació pública no havia de ser gratuïta, ja que tots els pares tenien el deure de contribuir-hi econòmicament.

Vam anar a parlar amb el portaveu de la CUP conjuntament amb el de SOS EDUCACIÓ (també de la CUP) que tampoc no creien en la necessitat de realitzar una educació igualitària per a tots els infants. Nosaltres els vam comentar la greu marginació que patien el nens amb vulnerabilitat econòmica respecte a l’aprenentatge. Que havíem entrevistat a alguns nens i érem testimonis del drama que els hi suposava aquesta segregació. Els hi vam demanar que no fessin sortides escolars en cas que no hi poguessin assistir tots els nens de la classe, perquè aquesta activitat es convertia en un fet doblement negatiu, ja que per un costat feria greument els nens segregats, i per l’altre “normalitzava” una situació de discriminació cap els altres nens, originant des de la pròpia escola, un sentiment d’insolidaritat i d’indiferència a la discriminació efectuada des del mateix centre entre els mateixos companys.

Així mateix, els hi vam comentar que deixessin d’utilitzar els llibres de text, per tres grans motius:

1) Perquè s’hauria acabat amb la despesa exorbitant que han de pagar les famílies cada any i que origina que moltes no tinguin recursos per poder-los adquirir.
2) Perquè les editorials son grans multinacionals representants del poder financer, armamentístic, de comunicació, religiós… que s’encarreguen d’encaminar als infants cap al sistema polític i econòmic actual.
3) Perquè els mestres podrien preparar un temari pedagògic actualitzat, atractiu i amb conceptes ètics encarat a formar persones analítiques, solidàries, reflexives i insubmisses als poders alienants…

No hi va haver-hi manera de fer-los canviar d’opinio. Els seus conceptes pedagògics no estan oberts ni a cap reforma educativa ni menys a realitzar una INSUBMISSIÓ al sistema educatiu establert pels grans poders. Això comportaria: feina, compromisos, riscos laborals… És més còmode recitar un llibre i portar una política de continuïtat. Els evita problemes.

Per acabar dir que hi va haver-hi professors, que ara els veig encoretjant la INSUBMISSIÓ des del partit de la CUP, que em van amenaçar en denunciar-me per intentar donar suport als nens i fer-los conscienst de la injustícia que estaven rebent en el sistema escolar. Fer reflexionar als nens sobre el dret a la rebeldia per les injustícies rebudes no era ben acceptat pels mestres. Els nens havien de créixer conformamt-se amb el seu rol d’éssers inferiors de segona categoria que mai es podrien comparar amb l’èlit

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.