JO SÍ QUE TINC POR

Rosa Maria Chía 

És incomprensible, intolerant i xulesc, l’actitud del govern central d’exercir la força repressiva contra Catalunya pel fet de pretendre fer un referèndum, així com la dels polítics catalans: CIU els del 3%, els de la corrupció i repressió cap el seu poble, donant sempre suport al PP en les mesures econòmiques exercides contra els treballadors i ciutadans, ERC eterna còmplice de CIU i la CUP, ex antisistema, però col.laboradora amb el govern de CIU. Tots ells han jugat amb els sentiments de la ciutadania gràcies al suport dels medis de comunicació subvencionats i comprats per ells.

No crec en cap sentiment “patriòtic” d’uns polítics miserables tant de CIU que van arrossegar als catalans a una debacle econòmica mentre ajudaven a les grans multinacionals i als poders financers com del PP que té el deshonor d’engrossar el partit amb més membres corruptes i imputats del país, i que no els hi ha tremolat la mà en signar acords sagnants i bèl·lics contra altres països (l’Irak) i dels treballadors i, així mateix, portant la ruïna a Espanya per salvar la Banca, les elèctriques, etc. però el que m’ha colpit més de tot, ha estat comprovar com els ciutadans de Catalunya es llencen al carrer per defensar una cosa tan abstracta com és el sentit de “Pàtria” amb el desig d’ afegir més fronteres a les que ja existeixen actualment, quan jo tinc el sentiment d’enderrocar tots els murs que separen els humans. A més a més, la majoria d’aquesta massa humana que ara omplen els carrers, a causa dels discursos nacionalistes que ens assetgen des de tots els nostres mitjans de comunicació, mai no s’han manifestat quan els governs d’una i d’altra banda exercien la violència de retallar i acabar amb tots els seus drets, perquè d’aquest terrorisme d’estat no en parlaven els medis.

-Estic totalment d’acord que es faci un referèndum, però no d’aquesta manera, amb tanta precipitació, quan estem parlant d’una decissió molt important, els efectes de la qual afecten a tota la ciutadania. No tindria cap tipus de garantia. S’hauria d’haver esperat un temps per poder exposar el punt de vista tant dels partidaris del Sí com dels del No, amb el respecte que es mereixen les diferents opinions, i que els mitjans de comunicació no s’haguessin abocat només pel Sí i els seus partidaris, i sobretot, que no hi hagués una actitud totalitària i violenta de penalitzar i estigmatitzar les persones que no estan d’acord amb la independència, ja que demostra un caire antidemocràtic i totalitari, molt perillós, que a mi, SÍ que em fa por! i com a cosa imprescindible, que ens expliquessin cap a quin tipus d’ideari polític ens decantaríem, perquè l’únic que sabem és que sortiríem d’Espanya, d’acord, però i de l’OTAN? i del FMI? I de la Troika? i de l’Euro? i de la UE…? Es nacionalitzaria la Banca, les elèctriques…?Aquestes són qüestions fonementals, sense les quals no es pot prendre partit ni per un costat ni per l’altre. Siguem seriosos! Per tot plegat, jo pregunto, què hi ha darrere de les posicions del govern central i del de Catalunya? No serà crear un clima de crispació i de nacionalismes emocionals per distreure’ns i fer-nos oblidar de totes les corrupcions d’ambdós grups, dels retallats que ens han tret aquests pocavergonyes i dividir la societat catalana i l’espanyola?

Em basaré tan sols amb alguns punts, per no allargar-ho massa, de com l’estat central i la Generalitat ens van declarar la guerra social i econòmica als ciutadans, i tal com ja he dit abans, tothom ho va acceptar submisament ja que els medis de comunició subvencionats pels dos governs ens els van vendre com inevitables.

1)L’esmena de l’article 135 de la constitució l’any 2011 en el qual el PSOE i el PP van pactar l’estabilitat pressupuestària per sobre de la social, segons van dir a causa de la pressió dels mercats, obligant a seguir aquest dictamen a les Comunitats Autònomes sense fer cap referèndum, en plan dictatorial. Això va representar un cop d’estat, i tanmateix la societat ho va acceptar. No vaig veure cap aldarull a Catalunya per una infracció il·legal d’un canvi de la constitució que retirava l’estat del benestar per una acatació als mercats.

2)Es va rescatar la banca, del 2008 al 2014, amb 60.000 milions d’euros amb diners públics, el 75% dels quals mai no es podran recuperar, mentrestant la ciutadania estava patint una crisi econòmica que la va portar a l’atur i a la pèrdua de coses tan bàsiques com de la seva vivenda i de vegades de la seva vida i tanmateix la ciutadania ho va acceptar passivament.

3)Al 2011, el govern de Catalunya va retirar la renda mínima d’inserció a moltes famílies de Catalunya que es van quedar sense cap recurs econòmic. Tot plegat va suposar una debacle econòmic en cadena, ja que moltíssimes famílies ja no van poder pagar el menjar, les escoles, els llibres, els lloguers… i que també va afectar als petits propietaris dels immobles que es van quedar sense cobrar. Els que vam viure aquesta situació, ens quedarà gravat per sempre, els drames humans que vam presenciar en famílies amb criatures que es van quedar a la misèria més absoluta, però ningú va sortir al carrer.

4)Al maig del 2011, el conseller Felip Puig va ordenar carregar contra les persones que es concentraven pacíficament a la plaça de Catalunya amb el lema “no ens representen” ocasionant ferits de diverses consideracions a més de la pèrdua d’un ull d’una dona. La resposta del govern convergent presidit per Artur Mas va ser tan violenta i fascista com en els temps de’n Franco, exercint la força de la repressió contra els ciutadans que es manifestaven pacíficament.

5)És de sobre conegut que la majoria de pactes econòmics contraris al benestar de la societat i dels treballadors han estat originats amb les votacions conjuntes de CIU i del PP. Recordem la Reforma laboral del 2012 que va facilitar els acomiadaments dels treballadors i que va ser aprovada pels vots de CIU i del PP. Algú es va rebel.lar per tal indignitat?

6)SANITAT
Dades corresponents a l’estudi dels Serveis públics, diferències teritorials i igualtat d’oportunitats del 2015.
Catalunya es troba entre les autonomies que menys despesa per habitant van fer l’any 2013 en Sanitat. La diferència de despesa pública per habitant entre comunitats autònomes en sanitat, educació i protecció social s’apropa al 60 per cent.
Des de l’arribada de CIU al 2011, amb el conseller Boí Ruiz , que va realitzar unes retallades d’un 14,3% del pressupost de la Generalitat (1.408 milions d’euros) es van tancar 775 llits i reduits 1.167 metges. Va optar per sacrificar la universalitat de la sanitat i van limitar les prestacions. Va rebaixar un 30% els salaris i les condicions laborals del personal sanitari, la despesa en farmàcia i va frenar les inversions. Va establir el copagament d’un euro per recepta, el qual va ser suprimit pel dTribunal Suprem al 2013.El finançament de la sanitat pública a Catalunya ha estat al voltant del 5% del PIB, quan estats equivalents al nostre superen el 8% del PIB. Tampoc la ciutadania de Catalunya no es es va llançar al carrer massivament per defensar la nostra sanitat, tanmateix, a Madrid, la Marea Blanca, unint-se la majoria en el mateix clam, van aconseguir aturar el pla de privatització dels hospitals Infanta Sofia, Infanta Cristinala, Infanta Leonor, del Sureste, de l’Henares i del Tajo.

7)EDUCACIÓ:
Segons els informes de la Fundació Bofill corresponents al 2015, la inversió pública de Catalunya està al mateix nivell de la del Perú, Laos i Guatemala. De fet és la més baixa de tot Europa, i representava només el 2,8% del PIB català d’aquell any, mentre que l’estudi mostra que el Perú inverteix l’equivalent al 2,76% del seu PIB i Laos i Guatemala, una dècima més.

Catalunya és la comunitat que més ha retallat en educació. Ha retallat cinc vegades més que el conjunt de la UE. i per aquesta causa, les famílies, han hagut d’augmentar molt la seva aportació.

Entre el 2009 i el 2013 hi va haver una retallada de 1.157 milions, que representa un 16,7%. Ningú no ha lluitat pels carrers en defensa dels nostres nens i joves.

8)SEGURETAT CIUTADANA.

La partida dels mossos d’esquadra és pagada directament des del’estat central, no ho paga Catalunya.

Per tot plegat, considero que tots els partits polítics, tant del govern central, el PP, partit que se l’hauria de jutjar, entre altres moltes coses, per genocidi a l’Irak i presidit per Rajoy, com de Catalunya amb CIU (partit corrupte que ha exercit la violència física i econòmica als ciutadans) ERC (que s’alia sempre amb CIU) i la CUP formada per un grup de persones que van canviant la seva ideologia segons les circunstàncies i que podien ser en un moment abans de les eleccions antisistemes, posteriorment pro-sistema amb CIU i en aquests moments, el dia que Catalunya va ser presa per l’exèrcit, en comptes de comportar-se amb la seriositat i talla política que correspon a uns representants polítics de Catalunya es van posar a ballar el “txarango” Patètic, vergonya aliena…Berlanga ha tornat al nostre país. JO SÍ QUE TINC POR EN PENSAR EN MANS DE QUI ESTEM!

No hay texto alternativo automático disponible.
No hay texto alternativo automático disponible.
Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.