MALTRACTAMENTS ALS PACIENTS DE L’HOSPITAL PSIQUIÀTRIC DE SALT

Avui dia 1 de gener del 2017, La Verdad Incómoda, comença a publicar el primer escrit de tota una sèrie d’articles que ens anirà enviant, periòdicament, la Montse Trias, la qual va treballar durant dos anys a l’Hospital de Salt, en qualitat d’auxiliar sanitària, i que en rebel·lar-se i negar-se a callar i acceptar els maltractaments, vexacions i humiliacions que explica que sofrien alguns dels pacients per part de certs treballadors del mateix Centre, va ser objecte de buying per part de la Direcció, companys i sindicats fins arribar a un acomiadament improcedent. Moltes persones prefereixen callar per por a les conseqüències que pot portar denunciar certes accions perverses i degradatòries i prefereixen mirar cap a un altre costat, no volen “perjudicar” als companys pel maleït corporativisme que existeix a totes les institucions. Sempre troben alguna justificació davant del seu silenci, però que no s’enganyin: Qui permet que algú danyi a qualsevol malalt i més amb problemes psíquics i no faci res per solucionar-ho és tan culpable com qui ho exerceix. És malèvol i covard.A partir d’ara, anirem publicant tots els informes que ens enviï la Montse Trias, perquè tota acció que vagi contra els Drets humans, que ataqui l’individu física o psicològicament, que fereixi la seva dignitat i no el respecti com es mereix, el nostre diari no pararà fins que es faci justícia a favor de la víctima i en contra del botxí.

1
De maltractaments i tractaments
Aquest article està dedicat a F., perquè et trobo a faltar i perquè no m’importava que em preguntessis fins a 54 cops en una hora, a quina hora et venia a buscar la teva germana.
Durant els darrers 10 anys, he estat treballant amb persones que pateixen discapacitats psíquiques, de vegades també físiques, i que pateixen trastorns mentals. A totes aquestes persones, a les que hi són i a les que ja no hi són, els hi haig d’agrair la transparència, la sinceritat, que m’hagin confiat les seves inquietuds, les tristeses, les pors, les alegries, i sobretot, que m’han ensenyat a valorar la llibertat personal com el bé més preuat de tots. No puc dir els seus noms per respecte a la privacitat, però recordo cada dia, els seus somriures i les seves abraçades. Per tots ells i elles, he decidit escriure aquest article i els que vindran…
En els darrers dos anys, he treballat com a auxiliar d’infermeria a totes les unitats de salut mental de l’Hospital de Salt i a la Residència Til·lers que està en el mateix Parc Hospitalari. És una residència per a persones que pateixen discapacitat psíquica i trastorns mentals. Ja havia treballat en d’altres residències però, el que he arribat a veure en aquesta i en d’altres unitats com la UHEDI (Unitat Hospitalària curta Estada Discapacitat Intel·lectual), no deixarà mai d’afectar-me.
El Síndic de Greuges ha elaborat un “INFORME ANUAL DEL MECANISME CATALÀ PER A LA PREVENCIÓ DE LA TORTURA 2016 “ (http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/12/30/sindic-detecta-diverses-deficiencies-residencia/821494.html”) en el que parla de Til·lers, de la UHEDI i de la Unitat d’Aguts (pàg 116). Haig d’agrair als tècnics del Síndic que hagin publicat les ‘deficiències’ que han vist en una visita de durada mínima (jo treballava aquella nit a Subaguts, la visita no va durar més d’una hora) i que hagin publicat algunes ‘deficiències’ estructurals… però sobretot, agraeixo que hagin inclòs aquesta visita i posterior redacció en l’Informe Anual del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura. Perquè cal dir les coses pel seu nom i clarament, allà dins es pràctica la TORTURA. Aquí en el DdG, la Sra. Eva Batlle ha fet un molt bon article sobre el tema:
2
http://www.diaridegirona.cat/comarques/2016/12/30/sindic-detecta-diverses-deficiencies-residencia/821494.html.
L’informe del Síndic, és la punta de l’iceberg, d’un món tancat, corporativista, d’endolls sense ni dissimular, de gent contractada com a professionals que no tenen cap titulació ni experiència en aquest món. De silencis obligats i d’obediència a consignes dels ‘veterans’, els qui porten un mínim de 20 anys treballant allà, als qui no et pots enfrontar i a qui has d’obeir més que a un superior i ‘treballar’ com ells, si vols conservar la feina…
Allà dins no es ‘subjecten mecànicament’ els pacients, se’ls lliga com gossos quan molesten, existeixen plans d’intervencions i el psiquiatra de guàrdia pot prescriure una subjecció però a Til·lers i a la UHEDI, no es personen per a comprovar l’estat del pacient ni si li cal subjecció… amb una trucada telefònica ho solucionen. Diu el Síndic que es vigila el pacient cada deu minuts… Perdoneu però això no ho fa ni la mare de déu: a mi em cridaven l’atenció o em deien que no hi anés perquè podia despertar als pacients, quan hi anava cada vint minuts o cada mitja hora… Els pacients es poden passar hores lligats i ningú els va a veure.
Hi ha més coses que no esmenta el Síndic en aquest Informe: els pacients lligats que passen la nit en una bassa de la seva pròpia orina, el pacient que porta bolquer i li surt merda per tot arreu però el torn de matí no el canvien fins que s’han pres el seu cafè i fumat les cigarretes al pati, dins el recinte hospitalari (prohibidíssim, però tothom s’ho passa pel forro) i pot passar fins a un hora o més, perquè es veu que allà també et paguen per beure cafè i fumar… ni tampoc esmenta que si un pacient et ve amb la cara marcada per una hòstia d’un company, no cal que informis ni diguis res a supervisió: perquè el testimoni del pacient no té cap credibilitat i perquè ni supervisió ni la direcció mèdica faran res.
I naturalment, no cal oblidar, com es ‘lliga’ a un pacient: una persona que està alterada o agressiva, no li dius ‘vés a l’habitació que et lligarem’ i et fa cas… auxiliars i infermers s’hi tiren a sobre, l’agafen per les extremitats, pel coll, per on sigui i a la força bruta, arrossegant-lo, el porten a l’habitació i el ‘subjecten mecànicament’. I en aquestes ‘reduccions’ surt la ‘professionalitat’ dels que hi treballen: hòsties, empentes, insults, cops…
3
Mentre treballava allà, només podia informar a supervisió, per escrit i verbalment del que passava. Ara que ja no hi treballo, estic igualment obligada a guardar silenci sobre la privacitat dels pacients, els tractaments que rebien i els seus historials mèdics. Però no estic obligada a guardar silenci sobre la privacitat dels maltractadors ni sobre els maltractes i tortures que impunement cometen des de fa anys mentre els ciutadans i ciutadanes els hi paguem el sou.
I no puc acabar aquest primer text, sense recordar a grans professionals i grans persones que també hi treballen allà i que fan la vida d’aquests malalts, menys crua i a estones feliç. D’elles, auxiliars, infermers i infermeres vaig aprendre a sobreviure a l’assetjament i, sobretot, a donar el millor de mi mateixa quan treballava amb els pacients. Lliçons d’humanitat enmig de tanta barbàrie.
Montse Trias
Auxiliar Sanitària

-del Diari de Girona

Denuncien mals tractes en un centre de salut mental de Salt

El metge que va examinar-lo revela indicis d’agressió però els cuidadors parlen d’accident

Denuncien mals tractes en un centre de salut mental de Salt

 Denuncien mals tractes en un centre de salut mental de Salt 
Quan el va anar a recollir a la residència i va veure els hematomes que tenia a la cara la mare va portar el seu fill al metge de capçalera i, després, li va fer fotografies davant les sospites que hagués estat agredit. La dona relata que el seu fill està molt atemorit i que “m’ha explicat que el van castigar, que el van rebotre com un mico i que li van fer mal”. El centre, per la seva banda, descarta que cap professional hagi maltractat algun intern.

MARC ROVIRA Una família que resideix al barri de Sant Narcís de Girona ha presentat una denúncia al jutjat de guàrdia on relata els presumptes maltractaments que s’infringeixen a la residència per a discapacitats Els Til·lers, del parc hospitalari Martí i i Julià, de Salt. En concret, són la mare i el germà d’un home de 41 anys i que està intern al centre des de fa un any i mig degut a les atencions que requereix la seva minusvalia intel·lectual qui han denunciat una suposada agressió a mans dels cuidadors del centre. A banda de la denúncia presentada per la família també ha arribat al jutjat un comunicat emès per un metge del Centre d’Atenció Primària (CAP) de Can Gibert en el qual explica que, després d’explorar al pacient, aprecia signes d’agressió. Manel del Cabo Cobos té 41 anys i pateix un sever retard mental degut a una complicació postxarampió quan tot just tenia un any de vida. La família s’ha fet càrrec del noi, que mereix atenció pràcticament permanent des que era petit, però el mes de març del 2009 l’home va ingressar a la residència Els Til·lers, un centre de salut mental amb capacitat per a una trentena de pacients i que ocupa la parcel·la de l’antic hospital psiquiàtric de Salt. Manel del Cabo està intern al centre de dilluns a divendres i passa el cap de setmana a casa, amb la mare i el seu germà. Precisament, la mare i el germà expliquen que no veien amb massa bons ulls que Manel passés tota la setmana lluny de casa: “nosaltres volíem que estigués a la residència durant el dia però que vingués a dormir a casa. Al final es va decidir ingressar-lo durant la setmana perquè era millor per a ell, però el cert és que cada vegada l’hem vist més trist i ensopit”. La família es mostra molt queixosa amb el funcionament del centre però el detonant per acudir al jutjat van ser les marques de cops i contusions que li van trobar, a Manel, el passat 24 de setembre. La mare explica “em van trucar per dir-me que no m’espantés quan el veiés perquè tenia algun cop degut a què havia caigut del llit i s’havia colpejat contra la tauleta de nit”. La dona, però, es va espantar igualment en veure els morats que tenia el noi a la cara i, més encara, quan després de portar-lo al metge de capçalera li van trobar marques a les cames i el doctor va enviar un comunicat al jutjat referint possibles agressions. La mare i el germà detallen que van demanar explicacions i “ens van repetir que havia caigut del llit però llavors deien que no s’havia colpejat amb la tauleta de nit sinó amb un armari. I allà l’únic que hi ha és un armari empotrat”. Abans de presentar denúncia, diuen, “vam demanar explicacions al supervisor del centre i ens va dir que ens trucaria. No ens ha dit mai més res”. Per la seva banda, des de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) -ens del qual depèn la residència- explicaven ahir que els fets van ser objecte d’investigació interna i que es descarta una agressió.

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.