L’HABITATGE A FIGUERES

Quan escoltem que els “nostres” polítics anomenen Figueres com “ la ciutat dels detalls” ens fa pensar sobre si estem governats per una colla d’ignorants i inútils que ni s’han posat a analitzar què passa realment al municipi que diuen governar, o simplement es tracta d’una colla de vividors sense escrúpols que falsegen una realitat molt allunyada del que ens volen fer creure.

Per no fer tant extens els escrits sobre les mancances a Figueres i la mala praxis d’aquest govern, anirem desgranant, per temes, en vàries vegades, el que passa a la “ciutat dels detalls”

AVUI PARLAREM DE L’HABITATGE SOCIAL INEXISTENT A FIGUERES.

L’ajuntament de Figueres compta, en aquests moments, amb 37 pisos, per a les urgències dels ciutadans, segons dades donades en el dia d’avui.

-UN PIS AL BARRI DEL CULUBRET (AL TERCER PIS)

-SET PISOS DE BANKIA

-DOS PISOS DE LA CAIXA

-UN PIS PER COMPARTIR AMB DONES I AMB CRIATURES DE CARITAS

-TRES PISOS DE L’ENTITAT SERGI

-QUATRE PISOS DE L’ENTITAT ONG TALLERS.

-TRES PISOS DE LA SANTA CREU.

-SETZE PISOS DE LA GENERALITAT.-

(ens diuen que han adquirit més pisos, però no els anomenem, ja que encara no els coneixem)

PIS DEL BARRI DEL CULUBRET: (UN TERCER PIS)

L’escala d’aquesta vivenda està desballestada: Les parets amb esquerdes, les escales esgavellades amb perill de caigudes, però el més important de tot és que no hi ha ELECTRICITAT. Hem comprovat, personalment, que a la “una” del migdia, hora de plena llum solar natural, no és possible pujar les escales sense una alot. Imagineu-vos al vespre! Hi ha un risc important per a les famílies que van a viure-hi, i si ja és una escala perillosa per a uns adults, encara és molt més insegur per als nens i pels pares que hi pugen amb la mainada en braços, el cotxet… els risc de prendre mal es multipliquen. És un tercer pis, i que el nostre diari sàpiga, totes les famílies de serveis socials. que han passat per aquest pis, són parelles amb bebès i mainada.

SEGONS EL DECRET DE LA GENERALITAT 141/2012 SOBRE SEGURETAT EN ELS ESPAIS D’ACCÈS A LES VIVENDES, L’ESTAT D’AQUESTA ESCALA ESTÀ TOTALMENT Prohibit PER AQUESTA LLEI.

Comentem alguns punts d’aquest article 141/2012.

-“Els espais d’accés de l’edifici que el conté ha de tenir un sistema elèctric d’il·luminació de manera que quan s’hi transiti puguin quedar il·luminats. (apartat 2.3 sobre les condicions mínimes d’habitabilitat.

-Escales:” El nombre, les dimensions, la ventilació i les característiques de les escales han de respectar les exigències bàsiques de la regulació específica de seguretat en cas d’incendi i de seguretat d’utilització i accessibilitat dels edificis d’habitatges que determina la normativa vigent”

-En els casos en què la utilització de l’Habitatge comporti un perill per a la seguretat o la salut de les persones… L’administració competent pot declarar inhabitable l’edifici afectat. L’administració ha d’adoptar les mesures d’intervenció establertes per aquest títol que siguin més adequades”(llei 18/2007 article 33)

-S’ha de garantir que els habitatges i els elements comuns dels edificis de què formen part compleixin els requisits de qualitat pertinents:

-“Tota edificació fixa destinada a residir-hi persones físiques o emprada amb aquest fi, inclosos els espais i els serveis comuns de l’immoble en què està situat i els annexos que hi són vinculats, si té acreditat el compliment de les condicions d’habitabilitat que fixa aquesta llei i la normativa que la desplegui i compleix la funció social d’aportar a les persones que hi resideixen l’espai, les instal·lacions els mitjans materials necessaris per a satisfer llurs necessites”

-“Les mancances respecte a les condicions exigibles comporten l’adopció de mesures correctores, que poden arribar, en situacions extremes de manca de seguretat per a les persones, al desallotjament i la clausura…”

Evidentment, l’Ajuntament no compleix, EN ABSOLUT, amb la LLEI DE SEGURETAT DE L’HABITATGE dictaminada per la Generalitat.

En total, en aquests moments, tenim a Figueres 37 pisos per a una població de 45.000 habitants, i tant sols un pertany a l’ajuntament, el del Culubret, D’altres corresponen a entitats privades que fan d’intermediàries, i reben els beneficis i prestacions corresponents, la qual cosa comporta unes despeses afegides i més poca transparència.

Com cap govern de l’ajuntament no s’ha ocupat de procurar pisos per lloguers socials, Serveis Socials es troben que, quan es produeix un desnonament, no saben què fer, encara que portin mesos coneixent el cas, senzillament perquè el govern no ha posat recursos per aquestes situacions, llavors, les famílies són allotjades provisionalment en una pensió, on ha arribat el cas que, amb famílies més nombroses, les que ocupen (tres habitacions) l’ajuntament hagi arribat a pagar mensualment la quantitat d’uns 3.600 euros aproximats tan sols per a una família, i si hi afegim els aliments preparats que l’ajuntament encarrega a l’entitat Altem, ja que en una pensió no poden cuinar, i coneixent les dades del que els costava aquesta entitat a l’ajuntament, a l’agost del 2015, i no afegint-hi cap augment: Resultava a cinc euros per dinar i cinc euros per sopar per persona, o sigui 10 euros persona/dia i que si ho multipliquem per una família de 7 membres dóna un total de 70 euros diaris de menjar, que multiplicat per 30 dies dóna un total de 2.100 euros, i que sumat als 3.600 euros de pensió dóna una quantitat d’uns 5.700 euros al mes, que l’ajuntament pagava per a una sola família. Això, ho considerem una malversació de fons públics

Un dels pisos que l’ajuntament tenen llogat a l’ONG tallers, de quatre habitacions, per a persones amb alguna malaltia, i amb vulnerabilitat econòmica, els costa al consistori la quantitat de 375 euros per persona al mes, i si comptem que hi ha 9 persones al pis (encara que 4 dormen juntes a la mateixa habitació) dóna un total de 3.375 euros al mes. A més, tot i ser un pis per a persones malaltes, no té ascensor.

Llavors si sumem, tan sols aquests dues partides de les moltes despeses que fa l’ajuntament sense cap tipus de fonament racional, ens trobem que aquest consistori, podria haver adquirit, amb aquestes quantitats, Molts pisos de lloguer per afavorir les famílies, sense comptar als nombrós pisos buits de bancs que hi ha al municipi (uns 400 aproximadament) que haurien d’haver multat i tenir-los per a la gent necessitada d’habitatge.

Considerem que l’ajuntament està fent una política totalment negligent dels diners públics. No podem dir el perquè (encara que tothom pot pensar el que vulgui) prefereix llançar uns diners en pensions i entitats privades, en comptes d’utilitzar-los per adquirir vivendes al seu nom, gestionades pel propi ajuntament i sense traspassar competències a tercers, i amb això aconseguiria:

-Tenir vivendes dignes per a les famílies que ho necessitessin amb un lloguer social.

-Acabar amb la tensió i la incertesa de les persones que estan a punt de quedar-se al carrer o que ja hi estan.

-Portar una bona gestió dels diners públics.

-Rebaixar costos.

-Afavorir la vida de les famílies que podrien estar a les seves llars, amb intimitat, amb els nens jugant tranquil·lament, cuinant els seus propis aliments, menjant-còmodament asseguts en una taula, en comptes d’estar tancats en una habitació una parella amb dues criatures, les quals no poden jugar ni moure’s i havent de menjar els aliments cuinats asseguts a sobre del llit. També facilitarien el treball dels Serveis Socials que no tenen cap culpa de la mala gestió dels polítics.

La manca d’una bona gestió honesta i professional de l’ajuntament pot portar a situacions dramàtiques com la que li va passar la setmana passada a una dona, que s’havia quedat puntualment sense habitatge i que serveis socials la va allotjar en un pis, sense condicions, només adreçats a homes transeünts, amb greus problemes socials, on tan sols podia passar-hi les nits i hi havia de sortir-ne al matí obligatòriament i passar-se tot el dia al carrer. Aquesta dona que estava desesperada per tot el que li havia passat i que ja havia anat d’urgències aquella nit a l’hospital per trobar-se molt malament, en rebre la notícia negativa de la seva treballadora social d’allotjar-la en un altre lloc, en sortir de l’entrevista, es va ensorrar i va caure a terra. Una ambulància la va portar a l’Hospital. És un dany col·lateral d’una política de mala gestió, desídia i negligència de l’ajuntament.

uuuuuuuuuuuuuuuuuuuu

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.

18 de desembre de 2016 DIARI Nº 1

Aquesta setmana neix “La Verdad Incómoda”: Es tracta d’un mitjà d’informació digital crític de Figueres. El constituiran notícies d’actualitat, articles d’anàlisi, opinió i tota mena d’informació crítica i rellevant en el panorama cultural, social i polític tant figuerenc com d’arreu del món. Una motivació per a la realització d’aquesta iniciativa és el fet que els grans mitjans de comunicació empordanesos no tenen la valentia o el permís de criticar les pròpies institucions i administracions que els financen. Diferents moviments socials, entitats i col·lectius, així com les injustícies i misèries pròpies de les institucions governamentals són invisibilitzades per aquests mitjans de comunicació tradicionals

El nom d’aquest mitjà prové de diverses consideracions: Aristòtil va iniciar la seva magna obra “Metafísica” amb l’afirmació que “tots els homes per naturalesa desitgen saber”. Kant va reconèixer que la tragèdia en la qual està embolicada la raó humana és que aspira per pròpia naturalesa a fer-se preguntes que no pot refusar, però que alhora és incapaç de respondre. Aquest pessimisme epistemològic fa del pensament constitutivament incòmode. És “veritat incòmoda” també perquè volem incomodar a les institucions i l’administració governamental així com als lectors. Són veritats incòmodes totes les fuetades dels opressors, la insolència dels que manen, la justícia que mai arriba i l’alienació del poble que segueix, participa i acepta les lleis establertes per la covardia d’haver d’enfrentar-se a la seva “societat” D’aquesta manera La Verdad Incómoda vol fer mal, enfadar, irritar, molestar i en definitiva ser incòmodes.

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.