Què passa amb els “polítics” de Figueres?

Els grups polítics de dretes: PSC, CIU, ERC, PP i Ciutadans es posicionen i actuen com a partits conservadors que són, i per lògica no donaran mai suport als ciutadans que protestin per la seva mala actuació i manca de polítiques socials, però i els altres, els que s’anomenen “d’esquerres” què fan? Els polítics del nostre municipi es pensen que quan arriben a ser anomenats regidors de l’ajuntament passen a ocupar un estatus diferent del de la resta del poble. No participen en cap concentració, que no sigui “políticament correcte” i plena de simbolismes emocionals que no tenen res a veure amb les penúries tan “summament prosaiques” del dia a dia dels ciutadans de a peu, i hi assisteixen de la mà de la resta de diverses forces polítiques i, amb els mitjans de comunicació que cobreixen les notícies de tant importants events, però quan es tracta de problemes socials: desnonaments, reclams de persones a qui no se’ls hi ha respectat els seus Drets, que estan sense habitatge o que viuen en condicions infrahumanes, que no tenen subministres, que tenen manca d’aliments, nens amb desigualtats a les escoles… No se’ls hi veu el pèl. Quan els grups socials s’apropen a ells, per demanar-los suport, responen que la seva participació només podria ser a nivell “polític”. En resum: que ja no estem parlant de ciutadans “del vulgo”, sinó que han passat a formar part d’una “casta” superior que els priva d’ajuntar-se amb la gent del poble per lluitar plegats contra les injustícies i desigualtats al carrer, a les entitats, a les places…Tot el que tingui a veure amb problemàtiques socials les han de tractar de manera formal i seriosa en els plens, tal com estableix el nostre tradicional sistema polític.

S’anomenen, a si mateixos, “laics” i “progressistes” paraula que se li pot donar tot tipus d’interpretacions, però, tanmateix, consenten, sense cap tipus de crítiques ni d’afany de canviar-ho que les editorials dels llibres de text dels infants siguin propietat de l’església i de les grans multinacionals, també accepten que entitats religioses com Càritas s’encarregui d’efectuar nombroses gestions com: entrega d’aliments, menjador social, rober, pagaments d’algun rebut de lloguers o de subministres, donacions de “trenta“ euros trimestrals a famílies sense cap recurs, oferiment d’una vivenda compartida de 4 habitacions per a dones amb criatures sota un control estricte de la seva vida, o sigui que s’afavoreixen les “almoines” seguint l’esperit de la “caritat cristiana” Per la mateixa línia està Creu Roja que entrega, de vegades, segons hagin estat més o menys “sucoses” les subvencions rebudes de l’administració uns vals a les famílies més necessitades per comprar verdures i carn, i també ofereix, en algunes ocasions, una quantitat de diners perquè els pares puguin comprar roba per als nens al Centre Comercial Decathlon, no poden comprar-la a cap més altra botiga… La causa? que cadascú faci la seva pròpia interpretació. L’Entitat ONG Tallers, que lloga pisos a l’ajuntament perquè hi enviï persones i famílies sense recursos, pagant el triple del que costarien aquests mateixos pisos llogats directament per l’administració… Bé, aquí deixem caure tan sols alguns exemples de la política “assistencial” i d’ajudes puntuals i escasses de la qual es regeix al nostre govern ja que la ideologia de l’ajuntament de Figueres no es basa en intentar acabar amb les causes de la pobresa realitzant un treball de prevenció i de bona gestió per solucionar-ho, sinó en cronificar-les mitjançant subvencions a entitats privades que viuen precisament de la pobresa…

La nostra opinió de la política és totalment inversa a la que està realitzant la suposada oposició de Figueres. En primer lloc, s’ha de efectuar un treball empíric, o sigui des de la pròpia observació i anàlisi: conversant amb les entitats que lluiten i treballen per a la societat, parlant amb els afectats, visitant els seus habitatges, anant al menjador social i escoltar què expliquen els assistents, què mengen, què ha generat el seu problema, donar una volta pels barris més desvalguts i interessar-se pels seus veïns, els nens dels carrer, el CDA, quins aliments donen i si n’hi ha prou per a una alimentació equilibrada, visitar les escoles (encara que molts dels polítics són professors) endinsant-se en els problemes dels nens que pateixen les desigualtats socials i escolar, Etc. i després, una vegada palpats i entesos els problemes, treballar-los a l’ajuntament per exposar-los al ple. No és bona idea esperar que sigui el poble que demani “entrevistar-se” amb ells per saber quins problemes hi ha per resoldre, demostra una actitud de passivitat i d’indiferència als problemes reals, una continuïtat de la política del sistema, manca d’empatia, de ganes de canvis reals, de “capgirar” les coses, però el més desolador de tot, és presenciar “el circ” que es munta quan arriben les eleccions, perquè sols en aquests moments, aquests “polítics” s’apropen a la gent: als mercats, als centres cívics, posant paradetes amb globus i caramels, festes i músic…Aquest sistema no s’aguanta, resulta totalment patètic. Qui no s’ha mullat pel benestar dels seus veïns durant tots els anys que porten al govern, qui no ha estat al costat dels ciutadans durant els seus conflictes i patiments, qui no s’ha molestat en consultar quins problemes hi ha a la seva societat, i no ha participat en cap acte de denuncia social, qui ha estat més atent en pensar els resultats de les seves actuacions polítiques de cara al seu electorat, més que en la valentia d’actuar segons la seva presumpte ideologia i la ètica, no és un polític, perquè no actua amb llibertat, sinó segons les normes del nostre sistema polític.

Per finalitzar, voldríem comentar que la responsabilitat més gran del que està passant recau sobre els ciutadans que pensen que la política no és cosa nostra, i que tan sols lamenten i culpabilitzen als polítics de totes les desgràcies que ocorren i no és així. Tots hem de ser polítics crítics i rebels, tots tenim una responsabilitat envers nosaltres i la societat, tots som còmplices del que està passant i del que no passa, no caiguem amb el victimisme, perquè si ens impliquéssim tots, actuant amb l’honestedat i valentia que exigim pels altres potser el món no seria el mateix.

Aviso: la responsabilidad del contenido de esta entrada es pura y únicamente competente a su autor.